Es cuarto oscuro - Dia 10_Takayama III

Durant es dos dies que hem estat a Takayama, hem dormit a un temple budista. Un temple que, per molt guai que soni, (sincerament) feia un poc "d'asuntillo".

Ses habitacions feien olor, segons s'intent de monjo que mos mostrava es temple, era perquè havien canviat es tatami. Pues ja que hi eren, també haguessin pogut canviar es llençols! Bufff.

Al menos tenia vistes a n'es jardí. I a n'en Xavi damunt una pedra.

Així i tot, es temple destacava per una altra cosa: com a tot temple budista, hi havia una zona per resar; però no una qualsevol, sinó una de ses 5 que queden en tot Japó amb "cuarto oscuro".

Es cuarto oscuro aquest, és una habitació fosca (totalment fosca) que està just davall des santuari. Es monjos hi entren i la recorren guiant-se només del tacte de la paret. En un moment del recorregut toqués amb sa mà una clau, és el moment de s'iluminació. Tot el procés es fa a les fosques perquè és Buda qui et guia.

Sé que aquesta frase quedarà rara, però és com va ser: en Xavi i jo varem entrar a n'es cuarto oscuro.

          
                           

(Sí. S'havia de baixar per aquestes escales oscures. Molt oscures.)

Crec que varem fer es récord mundial de velocitat de recorregut.

Eh! No era per por. Era perquè frissàvem d'anar a sopar.

PD: perquè jutgeu sa magnitut de sa tragèdia, transcriuré una frase que hi havia a s'entrada:

"This is a revered place. It is said that while experiencing Kaidan Meguri, if you talk scornfully or fool about, you will grow horns in your head that can never be removed." 

No sé ben bé lo que vol dir, però amb paraules com "revered", "scornfully", "horns" i "never"... Poca bromita con Budita.