Lo bo, però, és que dormir com ells implica deixar ses sabates al pasillo (no, ningú les toca; això no és Espanya) i tenir sempre preparades davant sa porta unes "sandalies japoneses", cortesía de la casa.
(Sí, són roses. Són ses d'en Xavi i na Lluc)
No t'hauràs bufat Toni? Xq entre es roncos i ses ventosidats ja seria massa!! laura, t'acompany en el sentiment! Ànimos!
ResponderEliminar