Havia de passar - Dia 15_Kyoto V

Ja tardava en passar.
I es que, a qui se li ocurreix anar a Japó 3 setmanes amb intenció de no menjar peix!?
Però casi, eh!... Per 5 dies no podem dir "prueba superada".

Era es nostre darrer dia a Kyoto, però abans de fogir, havíem de quedar amb un jove japonés (n'Iro), per entregar-li un paquet de part d'uns amics de na Lluc. (Podria ser sa seqüència d'una peli, eh?)

Varem quedar amb ell, sa seva dona i sa seva filla. I seguint en sa tònica habitual des viatge, mos va sorprende portant-nos a un restaurant amagat que no tenia ni cartell. Això sí, tenia mooolt de peix. Fins i tot s'aperitiu, que en teoria era pure de blat de moro. Però després de 3 cullarades va resultar que era blat de moro amb peix.

   (Moment en que n'Iro diu: "ah, esto lleva un poco de pescado". Tard.)

Sa resta de gent va disfrutar molt des dinar... (Com en Berlusconi a una festa de "quinceañeras".)

Jo també vaig disfrutar. De ses dues cerveses.

Però sobretot, de sa companyia.