Menos mal però que a sa següent parada des nostre viatge, Takayama, eren ses festes. No hi havia concert a sa platja (entre altres coses perquè no en tenen), però hi havia focs. I amb so permís des comité de festes de Can Picafort, aquests eren millors. I a mitat de preu.
Pot ser no eren tan espectaculars, però eren molt més autèntics. Perquè vos faceu una idea: un tio agafa un canya de bambú gegant plena de pòlvora i li pren foc. I (con dos cojones) aguanta fins que explota.
Ah, i amb música en directe. Que pot ser no anava al ritme des focs, però impresionava igual o més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario