viernes, 27 de agosto de 2010

We love Aeroflot.

A tots aquells que no varen creure en Aeroflot. Que mos varen dir que "ui, es russos", "em permí d'aquests en cauen molts", "vols dir que no deu ser un avión per dur gallines?"...

Vos foteu, estem vius! Sense sustos. Sense retrasos. I amb ses maletes.

I és que s'avió era l'hòstia: tenia cinturó, un botó per cridar a s'hostesa, un llumet per llegir, una persiana perquè no et pegués es sol de sa finestra...

Sí, sí. Feia lo mateix que els altres avions, però per només 600€.

PD: si vos demanen "fish or chicken", demaneu "beef". O aigua.

sábado, 21 de agosto de 2010

A punt per tornar - Dies 20 i 21_Tokyo

Fent ses darreres compres. Apurant cada segon. I intentant tancar sa maleta.
Així han estat aquests 2 darrers dies a Tokyo antes d'agafar es nostres vols de tornada cap a Barcelona.

Fue bonito mientras duro.

Ha estat un viatge entrenyable, memorable i moltes coses més acabades en "able".
Un viatge que es pot resumir citant dues cèlebres frases cinematogràfiques:

"He visto cosas que vosotros no creeríais" (Blade Runner) y "he comido cosas que harían vomitar a una cabra" (Acorralado).

Darrera una mata - Dia 19_Beppu III

Es vera que no és molt intel.ligent ficar-se en un Onsen en ple agost.
Però si és per ficar-se dins un que està amagat pel mig de sa montanya, val la pena el risc.
A més, sinó, que fem a Beppu?




Fent amics - Dia 18_Beppu II

En estat d'ebullició - Dia 18_Beppu I

Al llarg de ses nostres vides (i en especial en aquest viatge) hem fet poques coses intel.ligents. Però lo de ficar-se en un Onsen a s'aire lliure en ple agost ho supera tot.

Un Onsen són aigües termals d'orígen volcànic, que segons diuen ficar-s'hi un cop al dia és molt recomanable per sa salut. I de fet va ser un dels motius perquè escollirem Beppu, la ciutat amb més tradició d'Onsen de tot el país, com a final del nostre recorregut per Japó.

Però jo dubto que, fent un dia soleat de 38 graus, sigui molt recomanable ficar-se dins un estanc amb aigua a 40 graus.



¿Quién es quién? - Dia 18_Beppu

Es dubte de dia 18.


1. Prohibit intentar fer exercicis d'anelles com als Jocs Olímpics?
2. Avís: no tenir mans comporta una caiguda segura?
3. Avís: anelles bromistes?

Sami Beach - Dia 17_Hiroshima III

Sa platja d'ahir (Miyahima) no va saciar ses nostres ganes de tocar arena. De fet, eren tantes ses ganes que 4 fotos retocades penjades a una paret de s'hostal mos van fer agafar un tramvia, un tren i un bus, per arribar 2 hores més tard a una suposada platja preciosa.

I encara que per ses fotos ho sembli...



No ho era. Gens. Només li faltaven peixos flotant panxa amunt.



Enganyats com a xinos. A Japó.

Sa foto tonta de dia 16.

En Xavi intentant imitar s'escena de Liberad a Willy. Però sense en Willy.

Miyahima - Dia 16_Hiroshima II

Miyahima és una petita illa al costat d'Hiroshima. I ben al costat: en 10 minuts en un ferry ja hi ets. Varem anar-hi amb s'excusa de veure s'única (porta) Torii flotant. Però amb s'intenció de fer un poc de platja. Varem fer ses dues coses.

S'aigua no era blava. No hi havia xiringuitos on demanar una Caipirinha. Ni un souvenir per comprar unes pales o una pilota. Però tampoc hi havia guiris (a part de noltros). I això ja és molt.




Això sí: ja mos podem queixar a Mallorca de que a ses platges hi ha meduses, però per aquí tenen cèrvols. I no sé que es pitjor. Perquè per molt guapos i entrenyables que semblin, caguen. Per tot. 


Per cert, és curiós com ses coses es tornen més guapes amb una posta de sol. Perquè sa (porta) Torii, per molt gran que sigui i per molta història que tengui, no deixa de ser 4 palos ben posats. Que varem estar mirant més d'una hora.



Sense paraules - Dia 16_Hiroshima I

Imposa. I posa es pèls de gallina.
Hiroshima és una ciutat d'aquelles que et fan pensar, i molt més si visites el Museo Memorial de la Paz.
Cada racó, cada imatge, cada sala, et recorda lo poc humans que som quan tenim els ulls tapats. I lo increïblement humans que som quan ens els obrin.





PD: Sabieu que sa bomba d'Hiroshima va explotar a 600 metres d'altura (es a dir, que no va arribar a impactar amb sa terra) i que sa bomba contenia 50 kg d'urani i només se'n va detonar 1kg???
(és increïble tot lo que s'aprén en un museu quan dus un pinganillo de traductor simultani)

viernes, 20 de agosto de 2010

Havia de passar - Dia 15_Kyoto V

Ja tardava en passar.
I es que, a qui se li ocurreix anar a Japó 3 setmanes amb intenció de no menjar peix!?
Però casi, eh!... Per 5 dies no podem dir "prueba superada".

Era es nostre darrer dia a Kyoto, però abans de fogir, havíem de quedar amb un jove japonés (n'Iro), per entregar-li un paquet de part d'uns amics de na Lluc. (Podria ser sa seqüència d'una peli, eh?)

Varem quedar amb ell, sa seva dona i sa seva filla. I seguint en sa tònica habitual des viatge, mos va sorprende portant-nos a un restaurant amagat que no tenia ni cartell. Això sí, tenia mooolt de peix. Fins i tot s'aperitiu, que en teoria era pure de blat de moro. Però després de 3 cullarades va resultar que era blat de moro amb peix.

   (Moment en que n'Iro diu: "ah, esto lleva un poco de pescado". Tard.)

Sa resta de gent va disfrutar molt des dinar... (Com en Berlusconi a una festa de "quinceañeras".)



Jo també vaig disfrutar. De ses dues cerveses.

Però sobretot, de sa companyia.

miércoles, 18 de agosto de 2010

Budas i Bambis - Dia 14_Nara

Sa guia ho deixa ben clar: si estàs més de 2 dies a Kyoto, aprofita i ves a Nara.
No amb aquestes paraules. Però, más o menos. I "si hay que ir, se va."

Nara és un ciutat que està molt a prop de Kyoto. El seu interés turístic es basa en que fou sa primera capital de Japó i en que el seus temples i ruines formen part del Patrimoni de s'Humanitat, on destaca el temple amb el Buda més gran del món (16 metres).






Però lo més curiós d'aquesta ciutat és sa gran quantitat de cèrvols que hi campen lliurament. Uns animals que aquí se'ls té molt de respecte ja que antigament es considerava als cèrvols com a missatgers dels Deus. I que ara s'han convertit en un reclam... Si fins i tot es venen galletes perquè els hi puguis donar. De fet, estan tan acostumats a estar amb gent que es deixen tocar com si fossin un ca (i no sabeu es gustet que dóna pegar-li dos copets a ses costelles i dir-li "mooolt bé, Boby").





Sa sort, de totes formes, no va ser poder tocar cèrvols i que cap d'ells ens mossegàs o entrar a veure es Buda gegant gratis, sinó que casualment sa nostra visita a n'aquesta ciutat va coincidir amb una festa: Nara Toka-e. Una celebració en la que durant 10 dies a s'agost il·luminen tota sa zona de temples amb 20.000 espelmes (les volia contar, però quan en duia 37 me vaig cansar).

                            

                            

                              

                         

Ses fotos són de Google.
És que ses nostres mos varen quedar una mica mogudes.
Però a que tenen es seu rollo? (o sóc jo que ja és una mica tard?)

                           
                                   
                       

"¡Esto es un infierno!" - Dia 13_Kyoto IV

Fa un Sol que mata, estem a casi 40 graus i hi una una humitat de més del 80%... I si anem a fer el recorregut de Hagishayama, un dels barris més grans i amb més escales i pujades de Kyoto?

Venga, vale!






No ha estat precisament sa millor idea del món. I sinó que li demanin a n'en Xavi.
Sa seva cara era un poema (que deia algo más o menos així):
"Oh, cuervos que surcáis estos cielos,
venid y comedme. Aunque esté vivo.
Oh, Samurais de todos los tiempos,
prestadme vuestra katana
y acabaré con este sufrimiento"

(No té massa rima, però heu de pensar que ell és de Ciències)